La proposta de la Comissió Europea per a la prohibició total de la caça (i la pesca) en una nova categoria d'àrees estrictament protegides que cobreixen el 10% del territori europeu s'ha considerat una mesura injustificada per aturar pèrdua de biodiversitat, després d'un any de debats intensos amb els Estats membres.
El primer esborrany proposat per la Comissió Europea incloïa la caça (i la pesca) a la mateixa categoria que la “mineria”, considerant que aquestes activitats eren incompatibles amb àrees estrictament protegides. Això va crear una forta oposició a moltes parts d'Europa, així com per a molts membres del Parlament Europeu, amb què la RFEC a través de FACE va traslladar la importància ecològica i socioeconòmica de l'activitat cinegètica.
Per als organismes representants del sector això representa una victòria per posar en valor la importància de la caça i els caçadors. El Consell Internacional per a la Conservació de la Caça i la Vida Silvestre (CIC) ha estat estretament coordinat amb FACE en aquest assumpte, incloent comunicacions amb els caps de Delegació del CIC, els Estats Membres del CIC, els directors de Caça de la UE, i el Grup d'Especialistes en Ús Sostenible i Mitjans de Vida (SULi) de la UICN, per assegurar que s'escoltessin els sectors i s'evitessin les implicacions negatives d'un text que atacava l'activitat cinegètica amb falsedats.
El president de la RFEC, Manuel Gallardo, ha valorat molt positivament la mesura adoptada pels estats membres, ja que la caça no altera els processos naturals d'aquests tipus d'hàbitats. Per contra, els esforços de conservació dels caçadors són importants en la gestió d‟aquestes àrees protegides i fonamental per assegurar el suport comunitari i els esforços de conservació a nivell local”.
Estratègia de Biodiversitat 2030
La polèmica mesura, emmarcada dins de l'Estratègia de Biodiversitat per al 2030, tenia com a objectiu preservar la integritat de les àrees d'abundant biodiversitat amb un enfocament particular als ecosistemes rics en carboni com les torberes i els boscos antics.
Aquest treball recent sobre àrees estrictament protegides exigeix una xarxa coherent d'àrees protegides que cobreixi el 30% de la UE, el 10% de les quals estarà sota estricta protecció. Els criteris i les orientacions no són vinculants i tenen com a objectiu ajudar els Estats membres a complir el compromís polític.
El pas següent serà que els Estats membres es comprometin a assolir els objectius del 30% i el 10% utilitzant les xarxes d'àrees protegides existents o noves designacions si cal. Passi el que passi, la probabilitat d'èxit més gran s'aconseguirà integrant explícitament la població local en la conservació dels llocs.
L'experiència global de les àrees protegides ha demostrat que el nivell de protecció no és el factor clau per aturar la pèrdua de biodiversitat, sinó més aviat la feina de la població local i el manteniment dels beneficis culturals i de subsistència.
Los estados miembros tumban la intención de la UE de prohibir la caza en el 10% del territorio europeo
Gracias al trabajo de CIC, FACE y las federaciones nacionales de caza, se ha considerado una medida injustificada para frenar la pérdida de biodiversidad
La propuesta de la Comisión Europea para la prohibición total de la caza (y la pesca) en una nueva categoría de áreas estrictamente protegidas que cubren el 10% del territorio europeo se ha considerado una medida injustificada para detener pérdida de biodiversidad, después de un año de intensos debates con los Estados miembros.
El primer borrador propuesto por la Comisión Europea incluía la caza (y la pesca) en la misma categoría que la “minería”, considerando que estas actividades eran incompatibles con áreas estrictamente protegidas. Esto creó una fuerte oposición en muchas partes de Europa, así como para muchos miembros del Parlamento Europeo, con los que la RFEC a través de FACE trasladó la importancia ecológica y socioeconómica de la actividad cinegética.
Para los organismos representantes del sector esto representa una victoria por poner en valor la importancia de la caza y los cazadores. El Consejo Internacional para la Conservación de la Caza y la Vida Silvestre (CIC) ha estado estrechamente coordinado con FACE en este asunto, incluyendo comunicaciones con los jefes de Delegación del CIC, los Estados Miembros del CIC, los directores de Caza de la UE, y el Grupo de Especialistas en Uso Sostenible y Medios de Vida (SULi) de la UICN, para asegurar que se escucharan a los sectores y se evitaran las implicaciones negativas de un texto que atacaba a la actividad cinegética con falsedades.
El presidente de la RFEC, Manuel Gallardo, ha valorado muy positivamente la medida adoptada por los estados miembros, ya que “la caza no altera los procesos naturales de estos tipos de hábitats. Por el contrario, los esfuerzos de conservación de los cazadores son importantes en la gestión de estas áreas protegidas y fundamental para asegurar el apoyo comunitario y los esfuerzos de conservación a nivel local”.
Estrategia de Biodiversidad 2030
La polémica medida, enmarcada dentro de la Estrategia de Biodiversidad para 2030, tenía como objetivo preservar la integridad de las áreas de abundante biodiversidad con un enfoque particular en los ecosistemas ricos en carbono como las turberas y los bosques antiguos.
Este trabajo reciente sobre áreas estrictamente protegidas exige una red coherente de áreas protegidas que cubra el 30% de la UE, de las cuales el 10% estará bajo estricta protección. Los criterios y las orientaciones no son vinculantes y tienen como objetivo ayudar a los Estados miembros a cumplir el compromiso político.
El siguiente paso será que los Estados miembros se comprometan a alcanzar los objetivos del 30% y el 10% utilizando las redes de áreas protegidas existentes o nuevas designaciones si es necesario. Pase lo que pase, la mayor probabilidad de éxito se logrará integrando explícitamente a la población local en la conservación de los sitios.
La experiencia global de las áreas protegidas ha demostrado que el nivel de protección no es el factor clave para detener la pérdida de biodiversidad, sino más bien el trabajo de la población local y el mantenimiento de los beneficios culturales y de subsistencia.
